Uns nuvols com coliflors fugen de la
mar esporuguits, tement la seva bravura i el seu brugit incessant
malgrat lacalma del dia per a què es pugui pintar un quadre de
bellesa indescriptible, irrepetible. Només hi haurà un cel com
aquest en tota la historia del temps.
El vent no es fort per la regio en la
que soc, crec, pero és incessant i fa fred des d'on escric, assentat
sobre una boia ajeguda a la sorra dura d'una platja d'uns quants
centenars de metres, despullada, que s'encongeix a poc a poc amb el
temps a mesura que la marea avança.
On soc, l'abadia fa una cullera
pronunciada, i davant meu el mar es tanca, enlloc d'obrir-se,
custodiat a costat i a costat per uns penyasegats que fan una porta
per on s'esmuny l'oceà.
Tot al voltant d'aquests penyasegats es
veuen les pedres nues coronades per prats d'herba i de tant en tant
algunes cases, algunes granges o alguns pobles s'hi han plantat per
deixar-se embal-ladir per la bellesa de l'indret. Si recorres la
platja prop de les parets de pedra que la tanquen, trobaràs alguna
gruta profunda cavada amb anys d'esforç per la mar on a vegades
degota l'aigua dolça dela terra, besant, gota a gota la mar salada,
en una unio romàntica, o impossible, o romàntica i impossible, com
si hi hagués alguna diferència.
No tinc càmera de fotos, i els paisatges que a vegades contemplo son tant esglaïadors que no és just que només jo els gaudeixi. Aixi que us els descric, i cada un de vosaltres en treurà la seva propia foto. No n'hi haurà dues d'iguals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario